" Orfeu perquè, va emprendre el camí cap a la llum, amb la seguretat que Eurídice l'estava seguint, i va tornar a cantar al so de la seva lira. Les notes de la seva cançó s'anaven trenant com una escala de corda: cada nota es convertia en un graó, cada estrofa elevava una mica més l'escala. Durant el trajecte, Orfeu no es va girar ni una sola vegada per a mirar a Eurídice . Però quan ja estaven molt prop de la superfície de la terra i la llum del dia començava a il·luminar la gruta, Orfeu va sentir una por incomprensible..." Orfeo i Eurídice sortint de lnfern.